Zaha Hadid

Arquitecta

Internacionalment reconeguda pels seus dibuixos deconstructivistes, Zaha Hadid, arquitecta iraniana, va ser la primera dona reconeguda amb el Premi Pritzker d’Arquitectura (2004).

El 1980, amb 30 anys, va crear el seu propi estudi d’arquitectura, Zaha Hadid Architects, amb seu a Londres, i que en l’actualitat té una plantilla de més de 400 persones. La seua reputació internacional es va disparar l’any 1988, després de la mostra dels seus dibuixos arquitectònics dins de l’aclamada exhibició “Deconstructivisme en l’arquitectura” al museu MoMA de Nova York. Gràcies a aquesta exposició, l’amo de l’empresa germana de mobiliari de disseny Vitra, Rolf Fehlbaum, li va donar l’oportunitat d’alçar el que seria el seu primer projecte propi, l’estació de bombers de la fàbrica de Vitra, construïda l’any 1994.

Però la carrera de Hadid no va estar exempta d’obstacles; no va ser fàcil tractar de construir un ideari, fer-lo sent dona i intentar alçar edificis emblemàtics al Regne Unit, el lloc on va residir gran part de la seua vida.

A més del seu treball com a arquitecta, Hadid va dedicar una gran part de la seua vida a la docència: va ser catedràtica de la Universitat d’Illinois i va impartir classes en moltes altres universitats de tot el món. També dissenyà espais interiors, mobiliari i productes de consum (des de cotxes fins a sabates).

Però el que representa universalment a Zaha Hadid és la seua impactant obra arquitectònica. Malgrat que la seua obra es troba emmarcada dins del corrent del deconstructivisme, ha rebut influències d’altres corrents artístics com el minimalisme i el cubisme. Les seues obres es caracteritzen per un disseny de tipus no lineal, completament dominat per la corba, amb el qual pretén dotar les ciutats de realitats utòpiques en les escenes urbanes.

Durant anys, el seu camp d’actuació van ser els museus, ja que la seua obra no construïda es valorava per l’aportació artística. Hadid volia reinventar el món i el món per fi la reconeixia. El seu estudi va continuar creixent fins a traslladar-se a l’antic Design Museum, al costat del Tàmesi, des d’on manejava projectes per a tots els continents.

Zaha Hadid va rebre el Premi Mies van der Rohe i el Premi Stirling l’any 2010 i 2011. L’any 2012 va ser nomenada per la reina d’Anglaterra com a Comanadora de l’Orde de l’Imperi Britànic, i l’any 2015 es va convertir en la primera dona a rebre la Medalla d’Or del RIBA (el col·legi d’arquitectes britànic).

L’obra de Zaha Hadid passarà a la història per la seua visió innovadora i revolucionària de l’arquitectura, per l’ús magistral de la línia corba i per la seua àrdua i fructuosa lluita per destacar com a dona en el panorama arquitectònic principalment masculí, que va aconseguir convertir-la en la primera dona a guanyar el Premi Pritzker d’Arquitectura.

Zaha Hadid va morir el 2016, a l’edat de 65 anys, però els arquitectes que formen part del seu estudi continuen inspirant-se en el seu treball per a crear impressionants edificacions que continuen conquistant territoris en nom de l’arquitecta.


Artista: Nayra López

Ubicació: CEIP Salvadot Tuset (C/ del Álamo, 2, 46025 València)

Plànol

EMT Línies: 12, 28, N10