Margarita Salas

Les científiques, malgrat el que podria semblar un dogma establert, no naixen, es fan. I es feien a l’Espanya dels anys 1950, 60, 70 i més enllà, amb grans dosis de coneixement, força de voluntat i, de vegades, una mica de suport masculí valent.

Margarita Salas va tenir de tot: absència de vocació científica quan era menuda, uns pares que la van impulsar a estudiar una carrera universitària, i molt de coratge i talent per a seguir el consell de Severo Ochoa i doctorar-se en ciències químiques per la Universitat Complutense de Madrid (1963), malgrat el tractament desigual que li dispensava el seu director de tesis Alberto Sols. També va tenir ambició per a anar-se’n als Estats Units al Departament Científic de l’Escola de Medicina de la Universitat de Nova York, per a treballar-hi amb Severo Ochoa en biologia molecular. I generositat i camaraderia del seu marit quan tornà a Espanya (1967), atès que acceptà abandonar el seu projecte d’investigació conjunt sobre els bacteriòfags i li deixà ser Margarita Salas, i no la dona d’Eladio Viñuela.

Des que va tornar a Espanya fins a l’any 1992 va ser professora de genètica molecular de la Facultat de Químiques de la Universitat Complutense de Madrid. L’any 1977 va començar a treballar al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa com a cap de la línia “Replicació i transcripció del bacteriòfag Phi29”. El seu estudi sobre aquest bacteriòfag i les seues aplicacions a l’ús en biotecnologia replicant ADN a partir de quantitats mínimes ha possibilitat centenars de noves aplicacions en biologia molecular, i un nombre molt més elevat encara de publicacions científiques arreu del món. Per si això no fora prou, els drets d’autor de la patent durant els anys que va estar-ne vigent l’explotació van suposar més del 50% dels drets totals percebuts pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Tots aquests diners s’han reinvertit a generar més coneixement.

Al llarg de la seua carrera, tan llarga com intensa, ha rebut tants premis, publicat tants articles i desenvolupat tantes patents que resultaria extenuant descriure-ho tot plegat.

Com ella mateixa va dir fa uns anys, en el món de la investigació no hi ha dogmes: sempre pot venir algú i contradir el que tu havies donat per vàlid i immutable. Margarita Salas, amb la seua vida i la seua carrera excepcionals, ha demostrat que els dogmes vitals són igualment rebatibles.